Les vacances no són un temps de descans físic encara que probablement si que ho són de confusió mental quan visitem llocs lluny de la nostra quotidianitat i ens apartem per un temps de la normalitat. Sembla que aquest canvi de localització, volgut o desitjat, és capaç de fer-nos descansar mentalment de les rutines i petites misèries quotidianes, i tot i que no haguem vist raigs C brillar a la foscor de la porta de Tannhaüser, no podem evitar el desig, i a l’hora la tasca, de fer una crònica d’aquest dies, de narrar d’alguna manera l’experiència i així poder recordar-la i mostra-la.
Els que disposen del talent de les lletres podrien fer-nos una crònica emocionant i atractiva de les coses noves i anècdotes d’aquest dies, a la resta ens queden les nostres càmeres i esforços per captar els moments i les  inquietuds de la laboriosa ociositat de les vacances.
Som conscients que la nostra presència en aquestes fotos és l’únic element que ens certifica l’exclusivitat i estirant els braços tot el que ens deixen les mànigues, tractem d’incloure’ns dintre de l’escenari que hem vist dos segons abans, deixant fora del quadre fotografiat multitud d’elements que creiem imprescindibles, tot sense adonar-nos de la nostra mirada, que selectivament només fixa l’atenció en breus parts del decorat, deixant la resta a les bores dels ulls.
Els nostres ulls tendeixen a mirar un punt i encara que veiem molta part de l’entorn això és només per mantenir-nos alerta de noves informacions, mantenim la màxima saturació, resolució i focus al centre del que mirem, la resta és càmera de vigilància. No ens cal gaire més que mirar per capturar el que realment veiem, el que realment ens ha emocionat i volem desar en la memòria digital. Per poder tenir èxit en aquesta captura d’emocions només ens cal ser conscients de com mirem.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


6 + 5 =


Post comment