La ISO amplifica el senyal i augmenta la claredat de la imatge augmentant també les impureses en forma de punts més o menys grossos a tota la foto, especialment a les zones fosques que la formen.

Aquesta relació directa amb l’augment de la sensibilitat a la llum de la càmera pot desdibuixar una mica la seva funció, o en tot cas crear confusió a l’hora de valorar quan necessitem més ISO i quan no ens en  cal tanta.

Si per fer una foto amb poca llum podem obrir el diafragma tant de  temps com vulguem, per  què necessitem augmentar la ISO?. Mantenir molt temps obert l’obturador també generarà soroll a les zones fosques, però tot i així amb una ISO baixa acabarem tenint una foto molt més nítida.

Si a més disposem d’un trípode o un bon estabilitzador, òptic (OIS) o al sensor (IBIS), ja no necessitem una ISO gaire alta.

Utilitzant càmeres modernes amb una bona estabilització, la ISO està deixant de ser estrictament per amplificar la manca de llum, accentuant la seva funció com a eina per aconseguir més velocitat i poder mantenir a focus els subjectes en moviment. Qualsevol altra foto la podrem fer amb menys temps d’obturació i mantenir la ISO baixa, de 100, 200 o com a molt de 400.

Abans de deixar anar uns calerons en una càmera, seria bo que tinguesim clar quina mena de fotos volem fer, tot plegat per poder gaudir d’aquesta dèria que tenim per desar petits trossets de realitat passada, i perquè no, amb una imatge nítida.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


4 + 6 =


Post comment