Winter Grey

El temps que un espectador dedica a mirar una foto pot ser la mida per saber si aquesta ha aconseguit transmetre-li alguna cosa d’interès, hi ha dedicat segons del seu temps, de la seva vida.
La vida està fonamentalment composta de temps, i és quan ens quedem sense que aquesta s’acaba. Dediquem una gran part de la vida a mercadejar amb el temps, venem els nostres segons o comprem minuts d’altres.
Una foto és simplement una instantaneïtat, un moment de la realitat capturat a través de l’objectiu, però darrera de la càmera està sempre el nostre ull, la nostra forma de mirar, i això és el que oferim als altres, que mirin amb els nostres ulls encara que ho interpretin amb els seus cervells. Però tot això es una necessitat del fotògraf ja que el possible espectador és aliè a aquest neguit nostre ja que som nosaltres els que pretenem arrencar-li uns segons del seu temps i d’aquesta manera mostrar-li la nostra mirada, necessitem que amb el seu temps ens confirmi que ho hem vist i ho hem sentit.

Winter Grey

Mostrar el que veiem no sempre és fàcil, traslladar el fred al cos, l’escalfor de la gorra, la brisa d’hivern, tot junt en una sola foto no sempre s’aconsegueix. De vegades pot ser millor fer-ho amb més d’una i així afegir tot el que realment hem vist, Utiltizant tres o quatre fotos o fins i tot més que entre totes tinguin un valor de conjunt, com paraules que un cop unides construiran una frase, una narració sentida. De fet, si aconseguim que l’espectador passi de la primera ja haurem aconseguit una mica més del seu temps que amb una de sola.

 

Winter Grey

Winter Grey

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


1 + 2 =


Post comment