Un cop carregats amb la càmera ens disposem a capturar una petita porció de realitat que ens ha cridat l’atenció, és quan hem de decidir quin paràmetre de la càmera és el més necessari o més adequat per aconseguir el millor resultat.

En la meva modesta opinió, hi ha dos tipus de paràmetres que sovint tractem de forma barrejada, i això fa que no ens fixem prou en les decisions personals, que són les que realment ens permetran fer la foto. Per començar seria bo tenir clares quines són les passes necessàries per fer una foto, cosa que amb la tecnologia actual sembla realment fàcil, ja que només cal mirar pel foradet o la pantalla i prémer el botó. Quines són doncs aquestes passes necessàries per fer una foto? en la meva opinió són tres. La primera es fer-la i que acabem amb una imatge que podrem veure després, cosa que no sembla gaire difícil. La segona és la més tècnica, ja que la intenció és que els elements que hi volíem dintre de la foto es vegin bé, que tinguin prou llum i estiguin enfocats, encara tampoc sembla gaire difícil sovint és el que ens provoca més mals de cap. Quan parlem de paràmetres generalment ens referim als que afecten a aquestes dues primeres passes i que poden o no afectar a la tercera i potser més important. Aquesta tercera passa és aconseguir que surti el que veuen els nostres ulls i això ja no és tan fàcil i potser encara ho és menys d’explicar. Per entendre’ns, el que veiem no és només una imatge, és més aviat una percepció personal formada pel que esta davant nostres i per les sensacions del moment i la nostra manera d’interpretar la realitat. És a partir d’aquí, que hem de poder valorar quines són les eines de les que disposem i com fer-les servir per convertir això que veiem en una imatge que puguin veure altres persones. Disposem doncs de tres paràmetres per modificar, el primer és l’apertura, que ens serveix per decidir la quantitat de llum que entra a la càmera. El segon és la velocitat, amb el que decidirem quant de temps entrarà aquesta llum, i finalment, el tercer és la ISO, que amplificarà aquesta llum ajudant-nos a fer la fotografia en unes condicions que no siguin les més idònies. Tots ells són necessaris per poder disposar d’una imatge final i són tots imprescindibles per les passes 1 i 2, per aquest motiu jo els defineixo com a paràmetres bàsics. Fins aquí tot correcte, encara que també podríem afegir un altre paràmetre, l’objectiu, ja que canviant-lo podem hi podem fer cabre més o menys coses dins del quadre, això és un bon ajut per aconseguir l’objectiu de la segona passa de sobre com fer una foto. Com que en la majoria dels casos això ho podem fer amb les cames, una mica més endavant i una mica més enrere, no l’inclourem com a paràmetre bàsic, us puc assegurar però que és la raó principal d’aquest text.

Sembla però que per poder fer la foto que veiem ens cal alguna cosa més, i, encara que siguin les mateixes eines i quasi els mateixos paràmetres a modificar, la seva funció varia considerablement, ja que la seva manipulació provoca uns efectes secundaris que en definitiva són els que ens ajuden a poder fer la narració del que realment veiem. Doncs si abans hem començat amb l’apertura, aquest també és el primer paràmetre ara, tot i que des de la perspectiva del resultat de la seva manipulació, que ens permetrà controlar la profunditat de camp. El segon és el temps d’exposició, que ens permetrà fer imatges molt estàtiques o capturar la sensació de moviment. En tercer lloc hi tenim la distancia focal, i ara el canvi d’objectiu si que és important, ja que ens obligarà a moure’ns i a modificar la perspectiva i la proporció entre els diferents element dintre del quadre, això, sempre que no fem servir un zoom, que en aquest cas no ens obligarà a moure’ns però si que ens ajudarà a emplenar el quadre des de diferents distàncies. Tot això ens porta a que disposem de tres paràmetres bàsics que afecten a la necessitat d’obtenir la imatge i tres paràmetres narratius que ens ajudaran a fer la fotografia que veiem. La dificultat està en que els dos primers coincideixen i actuen com a bàsics i com a narratius fent que sembli que escollir l’objectiu sigui com una opció extra o com si aquest afectés només a la qualitat de la imatge i no a la narrativa. Se’m podria dir que en realitat el que provoca això és la nostra distància en relació als elements del quadre, però això també afecta a la profunditat de camp i sempre són variacions de angle les que ens permeten construir la narració del que veiem, el que cal és tenir clar quines variacions són necessàries per aconseguir-les.

Paràmetres Bàsics:

  1. Apertura (A). Controla la quantitat de llum.
  2. Velocitat (S). amb el que decidim el temps que deixem entrar la llum.
  3. ISO. Per amplificar el senyal i obtenir més lluminositat, cosa que també fa amb les imperfeccions.

Paràmetres Narratius:

  1. Profunditat de camp, Apertura (A). Ens permetrà controlar la mida de la zona enfocada.
  2. Temps d’exposició, Velocitat (S). Per aconseguir una imatge estàtica o més dinàmica.
  3. Distancia focal, Objectiu. Canviar l’objectiu modificarà la perspectiva i les proporcions entre els diferents elements del quadre.

Potser tot això només serveixi per justificar la meva despesa en objectius i el perquè m’agrada tenir-los i fer-los servir. Sovint parlem dels paràmetres de les càmeres com si la lent que punxem al davant fos un accessori més o menys car i com si no tingués cap efecte en la imatge final, i per mi, escollir l’objectiu és una de les decisions més difícils abans de planificar la foto. La part més interessant de tot plegat és que en la majoria dels casos modificar aquests paràmetres ens obligarà a moure’ns per poder omplir el quadre, forçant-nos a veure la realitat des de diferents angles, i sí, sempre són tres.

by Quim Berenguer

 

 

 

 

 

 

Profunditat de camp, temps d’exposició i distancia focal, tres paràmetres per fer un relat.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


9 + 3 =


Post comment