by Quim Berenguer

Utilitzar els reflexes en vidres, bassals o qualsevol altra superfície pot fer que tinguem una bona imatge. La qüestió és si és un recurs estètic o narratiu, si el que pretenem és obtenir una imatge més bonica o en realitat pretenem afegir algun element narratiu a la imatge. El que és important per mi és que aquest reflex passi a ser part de la narració, és com si poguéssim veure la realitat des de diversos angles alhora. És una manera de veure una realitat diferent, no és exactament cubisme, però és possible que participi del mateix concepte. Perquè això succeeixi la imatge resultant no hauria d’haver estat possible sense el reflex. Si fotografiem un llac amb els arbres o els núvols reflectits sobre la superfície, podem estar enriquint la imatge, però substancialment no estem variant la realitat. Perquè la reflexió funcioni com a element narratiu ens hauria de mostrar un altre imatge, producte de la suma de tot plegat, i així construir una narració nova. Per a que això sigui possible cal que es puguin identificar bé les imatges dels diversos angles, ja que en cas contrari els reflexes ens podran ajudar a crear capes i aconseguir més profunditat, però mai serà una imatge diferent.

by Quim Berenguer