La meva dona diu que mai no escolto i sembla que la connexió neuronal que permet construir els records tampoc no ha estat una de les prioritats naturals del meu cervell, és possible doncs, que escriure un blog pugui tenir la virtut de satisfer la meva vanitat i alhora corregir algunes deficiències de la meva memòria. Afegiré que tot això conté la insana creença que pugui aportar alguna mena de plaer a persones desconegudes. Si sou gent de mena lectora, ja haureu arribat a la conclusió que res del que aquí s’escrigui té la menor importància.

Gràcies