By Quim Bereguer

“No llum, no foto” és una consigna força útil a l’hora de decidir prémer el botó o no fer-ho. Una fotografia no és mai la repetició d’una realitat objectiva, com ja he explicat en altres articles d’aquest bloc (Molesta Realitat), una foto existeix per ella mateixa, ha estat creada com a objecte i passa a existir com a ella mateixa.
Que sense llum no surt la fot és una obvietat, el que pot ser no ho és tant, és que la llum i les ombres que projecta són les que crearan la profunditat amb volums de la imatge, i que aquesta mateixa llum és la que ens permetrà construir la narració en una interpretació personal del que hem vist, que sempre serà molt més propera a la realitat que ens agradaria transmetre al nostre públic que la que obtindríem amb una imatge plana i sense volums.
La llum no només ens permet veure els volums de la realitat a la imatge plana de la fotografia, és l’eina que en permet compondre la imatge, no tot és bokeh ni reducció de la profunditat de camp, la llum pot ser el millor ajut a la narració en una foto, la millor manera de ressaltar els elements interessants de la imatge i crea la historia del que succeeix.
L’hivern és una època fantàstica per fotografiar, el dia és molt més curt i amb una mica de sol ja no cal que ens llevem tant d’hora per tenir una llum excel·lent, les tardes cauen ràpid i sense adonar-nos ens trobem envoltats d’ombres i blancs daurats, els núvols són grans i acolorits, i tot això a les 4 de la tarda!.

By Quim Bereguer

By Quim Bereguer

By Quim Bereguer

Deixa un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats*


4 + 4 =


Post comment