Rogate dominum pro isto pecatore… La catedral d’Albí, França, va ser construïda per mostrar el poder, la força dels vencedors, de l’espasa, del foc i l’església. Torres per fer por enmig d’una ciutat de flors; torres dels que no necessitaven que Déu els reconeguès el dret de matar en el seu nom.
Una creuada santa al nord dels Pirineus va fer callar l’idioma dels trobadors per sempre més. L’any 1244 de nostre Senyor, els creuats francs enviats pel Sant pare varen acabar amb l’heretgia al país d’Oc, i varen robar i assassinar i altres coses normals de fer.
El Catarisme va ser una creença exterminada a sang, foc, i fetge també. Les cases comtals del Llenguadoc varen lluitar en una guerra desigual per a defensar les seves propietats i drets.
D’acord amb l’heretgia que practicaven si no eres una persona de bé en aquest infern, un cop mort tornaries a néixer en un bucle de vida i mort interminable, no series mai acceptat al costat de Déu fins que no poguessis demostrar haver estat un bon home o una bona dona. Contra la creença actual, matar no era considerat un acte que realitzessin les bones persones i per aquesta raó, ser soldat, implicava el sacrifici de no poder ser acceptat al paradís i haver de tornar a néixer i lluitar en aquest infern de tots conegut.
El respecte a un soldat no era doncs perquè matava o moria, el sacrifici màxim en bé dels seus veïns, era l’acte de renunciar o endarrerir la seva entrada al regne de Déu. Perdoneu el referent històric, és que en una cançó patriòtica de la Dolly Parton que escoltava l’altre dia, acabava dient als soldats “thank you for keep us all free” i no vaig poder evitar recordar els guerrers, els trobadors, els teixidors… Molts anys després, en va haver una altra de creuada, aquesta vegada al sud dels Pirineus, això però, és una altra història. …quod me faciat bonum cristianum et perducat ad bonum finem.
De pardals i perdigonades
