A causa de la meva feina de tant en tant haig de fer fotos de llocs abandonats. Des de sempre aquests espais han despertat una especial atracció per a molta gent i especialment per als fotògrafs. En un edifici abandonat es crea una relació molt especial entre l’espai i qui el mira, un escenari que ha estat creat i habitat per persones, persones amb histories i emocions que han passat, tocat i omplert el que ara és buit i silenciós.
Si ho contemplem amb prou temps per reflexionar i imaginar, se’ns fa fàcil crear contes i ficcions tan si disposem de la matèria primera, la presència humana, o com en aquest cas l’evident falta d’aquesta. No hi ha rialles, ni plors, ni veus ni sorolls de petjades, tot és imaginat.

L’ absència humana en una foto pot ser tant interessant com ho és la seva presència, tot i ser un tema força recurrent sempre és un bon exercici de composició. En aquesta sèrie he fet la meva aproximació a aquest concepte, tot procurant que en totes les fotos que la formen fos perceptible la no presencia humana, en totes excepte en una en la que intencionadament he volgut comprovar el resultat per contrast.
 
Podeu veure la serie complerta a Open Rooms

 

1 Comment

  1. De nou, #QuimBerenguer ens porta una nova reflexió. En aquest cas ens convida a reflexionar sobre la presencia o no de les persones en les imatges i com aquesta influeix en la percepció dels espais.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *


7 + 7 =


Post comment